Es va obrir "immediatament"

El 9 de novembre de 1989 va ser la data clau, però la caiguda del Mur havia començat molt abans. Aquest dia es va anunciar oficialment la seva obertura, pel que a partir d'aquesta mateixa mitjanit els alemanys de l'est van poder passar a la República Democràtica Alemanya sense necessitat de permís algun.

El Secretari General de la RDA, Günter Schabowski, va anunciar erròniament la derogació de les lleis per a viatjar a l'estranger com a conseqüència del desbordament per les fugides massives d'alemanys de l'est cap a l'oest. L'error va ser només en quant a la data, ja que Schabowski va dir “immediatament”, quan l'obertura es preveia per al matí següent.

Ràpidament es va estendre la notícia per ambdues parts de la ciutat i els berlinesos de l'est van començar a travessar el Mur a peu o amb cotxe per a reunir-se amb familiars i amics dels quals havien estat separats durant molt temps. Les escenes emotives van recórrer tot el món i van provocar nombroses reaccions polítiques i econòmiques.

Molts dels visitants es van dirigir als barris elegants de Berlín Occidental per a celebrar la seva tot just adquirida llibertat, mentre que milers de berlinesos van preferir escalar la paret de formigó i armats de cordes, becs i cisells, van fer realitat el seu somni de molts anys: esfondrar el Mur de Berlín.

Aquest esdeveniment històric ja es venia fargant en la societat alemanya i en les relacions polítiques internacionals.

D'una banda, en l'Alemanya Occidental l'oposició va anar prenent força amb organitzacions com el Nou Fòrum, el Partit Socialdemòcrata o Alternativa Democràtica, que van mobilitzar a la societat i als polítics. Les manifestacions més massives van tenir lloc els primers dies de novembre quan en ciutats com Leipzig, Dresden o en el mateix Berlín Oriental milers de persones van marxar pacíficament demanant, entre d’altres reformes, la celebració d'eleccions lliures.

A més, cal tenir en compte que en els mesos precedents a la caiguda del Mur la fugida de ciutadans de l'est a l'oest s'havia incrementat notablement. La gent travessava la frontera però també els guàrdies socialistes mostraven símbols d'obertura. Així, el 2 de maig de 1989 els soldats hongaresos van obrir la frontera amb Àustria. En només tres dies es calcula que 15.000 alemanys de l'est van arribar a l'Alemanya Federal.

En el mes d'octubre la revolució en l'Alemanya Democràtica era un fet candent. Les marxes a favor de la llibertat es van repetir en la ciutat de Leipzig. Aquestes marxes no van estar exemptes de tensions com la del 9 d'octubre quan des del Partit Comunista es va ordenar l'ús de la força per a avortar la manifestació. Finalment res va impedir el desenvolupament de la marxa ja que es va retirar aquesta ordre i milers de persones van desfilar pels carrers alemanys igual que ho van fer dies posteriors com el 6 de novembre quan els manifestants van arribar gairebé el mig milió de persones. Les concentracions, que en tot moment, van ser pacífiques es van estendre per tota l'Alemanya Democràtica.

Gorbachov, clau

Mikhail Gorbachov va ser clau en la falta d'altercats en les marxes. El líder soviètic va advertir als seus dirigents en el Berlín de l'est que no contarien amb el seu suport si feien servir la força per a reprimir les manifestacions.

Gorbachov va ser clau també per la introducció de la política coneguda com ‘Perestroika’. Aquesta va suposar una obertura del règim rus en aspectes socials, econòmics i polítics. L'acostament a Occident i l'ampliació progressiva de la llibertat d'expressió que s'aniran experimentant desembocaran en els citats moviments pacífics i de protesta contra el règim rus i l'existència del Mur.

Davant l'èxode massiu i la proliferació de manifestacions de protesta contra el règim, el 7 de novembre es produeix la renúncia de tot el consell de ministres que regia la RDA. L'endemà passat, cau el Mur i s'obre la frontera que separava les dues Alemanyes.

El moviment revolucionari de la República Democràtica Alemanya no va ser un fenomen aïllat. Tots els països del bloc socialista van experimentar canvis radicals en un termini relativament curt de temps.