Halloween és una celebració típicament anglosaxona que amb el temps s'ha estès a la majoria de països occidentals. L'origen d'aquesta festa prové de la cultura cèltica (irlandesos, escocesos, gals i bretons), fa més de 2.500 anys, i concretament de la festivitat del Samhain. Va ser exportada a Estats Units a mitjans del segle XIX per emigrants irlandesos.

Els celtes celebraven el final de l'estiu (Samhain amb irlandès antic) -data que coincidia amb el dia 31 d'octubre del nostre calendari- sacrificant bestiar en honor del seu Déu. Creien que amb l'arribada del Samhain, els esperits, tant benignes com malignes, podien travessar l'estreta línia que uneix aquest món amb el més enllà i apoderar-se del cos dels vius per a ressuscitar.

Amb la finalitat d'espantar-los i evitar mals majors, els celtes col·locaven a les seves cases calaveres i ossos que guiaven a les ànimes en pena cap a un altre lloc. D'aquí ve el costum de decorar les cases amb motius sinistres i també de disfressar-se.

Halloween també es coneix com la nit de les bruixes perquè la llegenda diu que les malvades bruixes es reunien el 30 d'abril i el 31 d'octubre convocades pel diable per a realitzar encisos i compartir els seus sabers.

Hi ha molts altres mites lligats a Halloween. Així, aconsellen col·locar una vela a la finestra de cada casa per a evitar que els esperits dels nostres difunts no gosin pertorbar-nos i sumir-nos en els pitjors malsons.

I l'origen de les carabasses tallades? Doncs prové de la llegenda de Jack "L’avar", un malvat granger que en vida va aconseguir esquivar que el Diable se’n dugués la seva ànima. Una vegada mort, després de ser rebutjat del Cel per les seves maleficències, va ser condemnat pel propi Lucífer a vagar tota l'eternitat amb un nap buit amb un carbó cremant dintre.

Aquest és el motiu pel qual s'utilitzaven naps (que després van ser substituïts per les carabasses, que eren més fàcils de tallar) per a guiar el camí dels difunts. Les carabasses amb la vela reben el nom de Jack O´lantern i es posen a les cases per a evitar que el malvat granger ens proposi "truc o tracte" el conegut “trick or treat”.

Aquesta celebració pagana la van intentar contrarestar els Papes Gregorio III i IV amb una festivitat cristiana (el Dia de Tots els Sants), que es va traslladar del 13 de maig al 1 de novembre.